Els cellers DO Empordà ja embotellen els seus vins amb taps elaborats amb suro extret de les seves finques

L’Institut Català del Suro i la DO Empordà impulsen conjuntament la marca ‘Taps de finca’, que permetrà reconèixer aquests taps de proximitat.

La iniciativa vol posar en valor el suro autòcton, contribuir a la seva recuperació i afavorir la gestió dels boscos de surera de l’Empordà.

Els cellers de la DO Empordà han començat aquest mes a embotellar els seus vins amb taps elaborats amb suro extret d’alzines sureres ubicades als mateixos cellers empordanesos o a explotacions properes. D’aquesta manera es materialitza el projecte impulsat conjuntament per l’Institut Català del Suro i el Consell Regulador de la DO Empordà, amb la col·laboració de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) i els col·lectius de propietaris forestals, que pretén posar en valor la confluència singular del suro i de la vinya en un mateix territori: l’Empordà. Les dues institucions han creat la marca ‘Taps de finca’ per identificar aquests taps de proximitat elaborats amb suro autòcton i de qualitat.

Un llarg procés d’elaboració
Ara fa més d’un any, es va procedir a fer la lleva a les alsines sureres dels cellers que participen en la iniciativa. La lleva és el procés d’extracció del suro que es du a terme d’una manera totalment manual per part dels anomenats peladors que, amb una destral, realitzen un tall circular al tronc de l’arbre, esqueixen longitudinalment l’escorça i l’arranquen. El suro extret s’ha deixat reposar durant gairebé un any a l’aire lliure per adquirir les propietats necessàries per al tapament. Posteriorment, el suro és bullit per augmentar-ne el volum i fer-lo més elàstic i flexible. I finalment es talla per donar-li la forma desitjada. 

Garantir la traçabilitat 
Els  ‘Taps de finca’ han estat elaborats per empreses sureres de les comarques gironines. L’Institut Català del Suro ha dissenyat un sistema de traçabilitat que garanteix que els cellers participants utilitzaran suro de la seva àrea de proximitat i sempre dins l’àrea de la DO Empordà. El control de l’origen del producte es manté durant tot el procés, des de l’extracció i la preparació, passant pel seu pas per fàbrica i fins el lliurament final al celler participant en la iniciativa. El projecte que vol tenir continuïtat en el temps s’anirà desenvolupant progressivament. En total, una vintena de cellers de l’Empordà participen en el programa. Enguany, més de 100.000 ampolles de vins DO Empordà seran embotellades amb els 'Taps de finca' però progressivament aquesta xifra anirà augmentant en els propers anys.

Cal remarcar que el suro català necessita de mitjana 14 anys per assolir el gruix necessari -uns 4 centímetres- per ser usat per elaborar taps. A diferència d’altres zones productores com Extremadura, Andalusia o Portugal on el creixement és més ràpid -amb 9 anys de mitjana és suficient-,  a Catalunya aquest procés és més lent. Però justament aquest alentiment li confereix una major densitat al suro i, en conseqüència, millora la seva qualitat per fer-ne taps. 

Taps pels millors vins
Precisament, els cellers empordanesos participants usaran especialment els ‘Taps de finca’ per tapar els seus millors vins. Una marca que els hi aportarà un valor afegit amb un significat de producte de qualitat, proper i sostenible. La creació de la marca té per objectiu posar en valor el suro autòcton, contribuir a la seva recuperació i afavorir la gestió dels boscos d’alzina surera de l’Empordà. El programa, que es fa realitat gràcies al vincle entre els sectors surer i vitivinícola català, contribuirà a la conservació mediambiental i paisatgística del territori perquè en puguin gaudir les generacions presents i futures. L’alzina surera representa prop del 45% de la superfície arbrada al Baix Empordà i un 25% a l’Alt Empordà. I les comarques gironines concentren el 80% de les hectàrees de sureda de Catalunya i el major nombre d’arbres d’alzina surera de tot Espanya. Aquests boscos afavoreixen la prevenció d’incendis ja que redueixen la seva intensitat i la propagació del focs.