El personal més 'bèstia' de les vinyes de l'Empordà

Xoriguers, ratpenats, ovelles o gallines ajuden els viticultors empordanesos a mantenir les vinyes en un estat òptim d'una forma natural

Són el personal més "bèstia' de les vinyes de l'Empordà. En els últims anys, els cellers empordanesos han posat en marxa diversos projectes pioners amb la participació activa de tota mena d'animals per aplicar solucions ecològiques o biodinàmiques en la gestió del seu vinyar. Ratpenats, xoriguers, ovelles o gallines, entre altres 'bèsties', formen part d'un exèrcit de treballadors que porten a terme seguit de tasques a les vinyes de l'Empordà que permeten aplicar una viticultura més respectuosa amb el medi ambient.

El xoriguer petit (Falco naumanni) ha estat l’últim animal que s'ha afegit en aquestes tasques. El celler Espelt i Paisatges Vius han posat en marxa un projecte per propiciar la presència d'aquest falcó colonial a la finca Mas Marés, de Roses, que té una extensió de 170 hectàrees i que està situat al Parc Natural del Cap de Creus i la Xarxa Natura 2000. Els promotors de la iniciativa han construït una torre de nidificació en aquest espai natural on el juliol passat van alliberar trenta-dues cries de xoriguer petit criades en captivitat. Durant els primers dies, els responsables de la iniciativa van mantenir tancades les cries i van alimentar-les per, posteriorment, permetre que sortissin del niu per aprendre a caçar per elles mateixes. Aquest ocell migra a l'Àfrica durant els mesos més freds i torna durant els mesos càlids als espais de cria on han après a caçar. "Confiem que alguna de les cries alliberades tornin a la torre de nidificació i l'objectiu final és que s'hi estableixi una nova colònia reproductora", segons explica el director de Paisatges Vius, Guillem Mas, que hi afegeix: "Aquest és un projecte a llarg termini, ja que pocs dels ocells alliberats acaben tornant de la migració i per això els propers 3 o 4 anys farem alliberaments a la mateixa torre". La funció del xoriguer a les vinyes serà ajudar a reduir les poblacions d'insectes que ataquen i malmeten les vinyes, ja que són el seu aliment principal.

Un altre tipus d'animal, el ratpenat, fa temps que ajuda als viticultors empordanesos mentre aquests dormen. A Garriguella, Mollet de Perelada, Capmany o Rabós d'Empordà, entre altres punts, fa anys que hi ha instal·lades caixes nius i s'ha aconseguit crear colònies estables d'aquests animals nocturns en alguns d'aquests espais. Els ratpenats tenen com a missió principal combatre un dels pitjors enemics al vinyar: el corc del raïm (Lobesia botrana), una petita papallona que pon els ous a les vinyes i que, un cop transformada en larva, es menja el raïm provocant una dràstica reducció de la producció. La presència d'aquests mamífers voladors ha permès posar en marxa una nova iniciativa de control biològic de les plagues.

Alguns cellers, com Vinyes d'Olivardots, tenen en nòmina diversos animals que els ajuden en les feines del camp. En el seu cas, ratpenats, ovelles i gallines. Les ovelles són unes grans aliades pels viticultors. Mentre pasturen entre els ceps, mengen una gran varietat de plantes i escampen les seves llavors a través de les femtes propiciant la colonització de la flora de nous terrenys. A més, les mateixes femtes són un adob natural pel vinyar. Una funció similar compleixen les gallines que campen per les finques del celler. Les seves femtes contribueixen també a adobar el terreny. "En el nostre cas, a més, aprofitem la closca dels ous de les gallines per produir el preparat biodinàmic anomenat Maria Thun que ajuda a restaurar i millorar la fertilitat del terreny", explica Carlota Pena, del celler de Capmany. 

Amb aquestes i altres iniciatives, els viticultors empordanesos busquen mètodes naturals per aplicar una viticultora més ecològica i més respectuosa amb el medi ambient que permeti reduir o eliminar l’ús de productes fitosanitaris. Una tendència a l’alça i cada vegada més extesa a tota la denominació.