Un estudi multidisciplinari sobre les cooperatives vitivinícoles empordaneses guanya la beca Eduard Puig Vayreda

El projecte de recerca analitzarà l'origen a l'Empordà del món cooperatiu i la seva evolució històrica, el perfil dels seus impulsors amb especial atenció al paper de la dona, l’arquitectura dels cellers o el reptes i oportunitats de futur.

Els impulsors de l’estudi són l’economista Joan Armangué, l’arquitecte Joan Falgueras, el periodista i economista Josep Playà i els historiadors Rosa Maria Morer i Albert Testart.

Un estudi multidisciplinari sobre el passat, el present i el futur de les cooperatives vitivinícoles empordaneses ha guanyat la present edició de la beca Eduard Puig Vayreda. El Consell Regulador de la DO Empordà, amb el suport de l’Ajuntament de Figueres, impulsen aquesta beca d’investigació, de caràcter biennal, que es concedeix a un projecte d’investigació inèdit en relació amb la viticultura i l’enologia a l’Empordà en qualsevol d’aquests àmbits: botànic, enològic, històric, turístic, econòmic, arquitectònic, ambiental… La iniciativa compta amb la col·laboració de la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català del Vi (INCAVI), l’Institut d’Estudis Empordanesos, i la Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol; i el patrocini dels cellers La Vinyeta, Perelada, Pere Guardiola, Cooperativa d’Espolla i Vinyes dels Aspres. 

El projecte guanyador d’aquesta edició porta per títol Dels orígens al futur del cooperativisme vitivinícola empordanès i està impulsat conjuntament per un grup de cinc professionals d’àmbits diversos: l’economista Joan Armangué, l’arquitecte Joan Falgueras, el periodista i economista Josep Playà i els historiadors Rosa Maria Moret i Albert Testart.

El projecte de recerca, segons expliquen els seus autors, se centrarà en l'origen, el patrimoni i la realitat actual de les cooperatives vitivinícoles de l’Empordà. “Pretén omplir un camp d’estudi que malauradament fins ara ha estat molt poc tractat en l'àmbit comarcal per les diferents ciències socials i que encara menys s’ha tractat des d’un enfocament global i abastant totes les seves diferents derivades’, expliquen. 

A la memòria de presentació de l’estudi, els autors recorden que el fet cooperatiu va arrelar a l’Empordà ja a principis del segle XX i ha estat durant dècades el principal factor de transformació del sector del vi a la comarca. “Així, pels volts de 1970 existeixen 14 cellers cooperatius de mides i capacitats productives diferents, però que conformaven un teixit econòmic i unes relacions socials molt particulars i singulars”, afegeixen. Espolla, Rcardell, Garriguella, Roses, Palau Savardera, Pau, Vilajuïga, Vilamaniscle, Llançà, Rabós d’Empordà, Mollet de Perelada, Masarac, Sant Climent Secebes i Capmany eren els cellers cooperatius que hi havia a la comarca als anys setanta. Actualment, existeixen tres projectes cooperatius a l’Empordà -Garriguella, Espolla i Empordàlia- que superen àmpliament els límits en els quals van néixer. 

Els autors, segons detallen a la proposta, abordaran totes aquestes temàtiques en la seva investigació: el marc històric del cooperativisme (segles XIX, XX i XXI); el context fundacional de cada cooperativa a l’Empordà; el perfil dels fundadors, col·laboradors, promotors i tècnics; l’entorn social de les cooperatives i l’arrelament en el territori; l’evolució històrica en productes, mercats, tècniques i gestió; l’arquitectura dels diferents cellers; els nous usos d’aquests espais, i els reptes i oportunitats de futur.  “L’estudi que presentem parteix de la base d’aquesta gran transversalitat del fet cooperatiu. Així, doncs, plantegem analitzar, a part de la història comparada i l’evolució del món cooperatiu, també el seu fet patrimonial i el perfil de vital de la seva massa social. Per exemple, tot el seu llegat arquitectònic o el singular i clau paper de la condició femenina en l’impuls cooperatiu”, exposen.  Està previst que l’estudi estigui finalitzat a finals de l’any vinent.

L’anunci del projecte guanyador va tenir lloc ahir a la tarda al celler Perelada quan es complia el cinquè aniversari de la mort d’Eduard Puig Vayreda. L’acte es va completar amb la xerrada La Història de les varietats de cep catalanes a l'Empordà,  a càrrec de Josep M. Puiggròs, autor del llibre, editat recentment, Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya.

Objectius de la beca
La concessió de la beca té per objectiu aprofundir en camps que encara no han estat prou explorats i que poden afavorir el coneixement i l’evolució del mateix sector vinícola en el camp tècnic o comercial. El premi va adreçat a entitats sense ànim de lucre i a persones, ja siguin estudiants, professionals o estudiosos.

Homenatge a Eduard Puig Vayreda
Els promotors de la iniciativa han volgut que la beca dugui el nom d’Eduard Puig Vayreda per tal d’homenatjar l’enòleg empordanès, que va morir fa cinc anys. Puig Vayreda fou molt actiu en el camp de la divulgació enològica i es pot considerar un dels principals erudits que ha tingut Catalunya en aquest camp. Va ser director de l’INCAVI, fundador i president de la Confraria de la Bóta de Sant Ferriol, professor de la UdG i coodirector de la Càtedra de Viticultura i Enologia Narcís Fages de Romà. A banda de la seva activitat professional, també va destacar pel seu compromís cívic i cultural. Va ser alcalde de la ciutat de Figueres (1981-1983) i va presidir Joventuts Musicals i l’Institut d’Estudi Empordanesos, a més de ser membre de nombroses entitats. També va ser col·laborador de premsa, escriptor i conferenciant.